Ajuntaments compromesos amb ASPRONIS i les entitats socials

La Fundació fa d’altaveu del sector social i reclama als governs català i central solucions als 10 anys de congelació de mòduls i al nou SMI

Malgrat de Mar aprova d’urgència el seu suport en el darrer ple municipal

La Fundació ASPRONIS ha presentat aquest matí a l’alcalde de Tordera, Joan Carles García Cañizares, i a regidors de l’ajuntament un escrit en què demana el suport del ple municipal en la reclamació de les entitats socials a les administracions catalana i central per la greu situació en què es troben. L’acció ha tingut lloc a les portes de l’Ajuntament de Tordera, un municipi del qual provenen 60 persones d’ASPRONIS, entre ateses i plantilla, a banda d’uns 170 infants aproximadament atesos de mitjana cada any en atenció precoç. A la reivindicació s’ha sumat també El Rusc de Tordera, una fundació que dona servei a una trentena de persones amb discapacitat intel·lectual del municipi i rodalies.

La setmana passada quatre ajuntaments van acollir la petició de la Fundació ASPRONIS: Malgrat i Palafolls ho van fer dimarts, i Blanes i Lloret de Mar, dijous. Es tracta dels municipis que tenien representació al patronat fins fa dos anys, i d’on provenen més persones ateses o treballadors/es i per als quals la Fundació treballa directament ja sigui amb serveis assistencials, o contractació pública mitjançant el CET. Malgrat va entrar d’urgència la petició de la Fundació en el darrer ple municipal i la va aprovar per unanimitat. El consistori malgratenc farà arribar l’acord a la delegació del govern i a la Generalitat de Catalunya. Per la seva banda, Palafolls, Blanes, Lloret i avui Tordera també han manifestat el seu compromís amb la situació que viuen les entitats i els col·lectius vulnerables, i proposaran als propers plens una moció de suport. En les properes setmanes, ASPRONIS farà arribar també peticions de suport també a tots els municipis del seu territori d’actuació: comarca de la Selva i els municipis del nord del Maresme.

Les organitzacions i entitats dedicades a l’atenció i el suport a les persones amb discapacitat intel·lectual, discapacitat física, paràlisi cerebral/pluridiscapacitat o amb problemes de salut mental, així com les dedicades a l’atenció precoç, demanen la fi de la congelació i les retallades dels mòduls assistencials (els diners que l’administració destina a l’atenció de les persones ateses en entitats), una situació que s’arrossega des de 2009 i que compromet seriosament l’atenció dels col·lectius. Reclama també la greu situació a què porta els Centres Especials de Treball (CETs) l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 900 euros, un fet que el sector celebra com a avenç social però que ha d’assumir sense cap tipus de mesura de finançament per part de la Generalitat ni de l’Estat.

Les organitzacions representants d’aquests col·lectius fa mesos que denuncien la situació que arrosseguen des de fa 10. Per això, de manera reiterada han reclamat un pla urgent de recuperació que contempli una actualització i increment de preus per aturar aquesta pèrdua continuada dels últims deu anys, no comprometre més l’atenció a les persones i poder millorar les condicions salarials dels professionals. Són més de 100.000 persones ateses, més de 20.000 professionals i més de 400 entitats afectades. Durant aquesta dècada, les entitats han hagut d’assumir l’impacte de les retallades i la congelació, i també han hagut de fer front a un increment acumulat dels costos d’un 9,33%. Malgrat que el cost de la vida s’ha encarit significativament (amb un IPC acumulat del 15,90% a Catalunya i un increment de 5 punts de l’IVA), els serveis a les persones s’han continuat prestant amb la menor afectació possible gràcies a l’esforç i el compromís de les entitats i els professionals. Fins ara, la resposta del Govern de la Generalitat ha estat una negativa a acordar un pla de recuperació.

 

Afectació de la pujada del SMI

Els CETs d’iniciativa social tenen moltes dificultats. Durant els darrers anys, les retallades de l’administració han provocat un debilitament continuat de la situació financera de les entitats, juntament amb altres problemes no resolts lligats al model. L’increment del Salari Mínim Interprofessional, un avenç social que les entitats celebren pel que comporta de benefici als col·lectius, posa en risc el manteniment de 9.000 llocs de treball de persones amb discapacitat amb especials dificultats a Catalunya. Al CET de la Fundació ASPRONIS treballen 110 persones amb discapacitat intel·lectual, 10 amb discapacitat física i 60 professionals especialitzats, en tasques de manipulats, envasats, jardineria, senyalització viària i mobiliari urbà.

El SMI a aplicar al 2019 és molt superior als anteriors: suposa un increment del 22% que s’ha produït sense cap marge de planificació per a les entitats i que no ha vingut acompanyat de cap mesura de suport per part de l’Administració. Se sumen a tot això, i a més a més, les retallades i l’eliminació d’ajuts per la creació de llocs de treball i l’endarreriment en els pagaments de finançament públic, situació que perjudica seriosament des de fa anys la situació financera de les entitats.

Els efectes d’aquest increment són especialment crítics a Catalunya, ja que ha estat pionera respecte a l’Estat en la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat amb especials dificultats, i la col·laboració públic-privada ha permès tenir un model més obert i inclusiu que ha generat milers de llocs de treball i ha promogut la inserció social i el desenvolupament d’aquestes persones. El sector reclama a les administracions un increment del finançament fins al 75% de l’SMI d’ajut, almenys fins que hi hagi un nou model de finançament que garanteixi el dret al treball de les persones amb discapacitat amb especials dificultats (es tracta d’aproximadament 28 milions d’euros en el pressupost anual). També reclama la definició d’un nou model que garanteixi el dret al treball a les persones amb discapacitat amb especials dificultats i doni solucions transversals, entre altres, als problemes de l’envelliment, la flexibilitat i la competència deslleial. I finalment, demana que les administracions compleixin els compromisos, es pagui amb responsabilitat i se solucionin les situacions d’urgència.