8M Dia de la dona

Reivindiquem “Tots els dies són 8 de març” amb motiu del Dia de la Dona

A la Fundació ASPRONIS estem compromesos amb els drets de les persones. Per això, ens hem sumat a la celebració del Dia Internacional de la Dona del 8 de març amb aturades de cinc minuts a les portes dels centres de l’entitat. Tothom qui ha volgut ha participat en l’exhibició de símbols feministes i algunes persones han sostingut lletres que han format la frase reivindicativa “Tots els dies són 8 de març”.

L’aturada ha comptat també amb la lectura que la Federació Dincat ha fet arribar a les entitats on enumera els motius pels quals se celebra el Dia de la Dona. El text, en lectura fàcil, posa de manifest la bretxa salarial, la desigualtat en drets i deures en les feines de la llar o de cura, o la violència de gènere: amb la cosificació de la dona (prenent-la com a objecte sexual), l’assetjament o l’agressió. Denunciar, rebutjar i eradicar pràctiques sexistes i masclistes, conclou el text, és una obligació de tothom, “perquè 8 de març és cada dia!”.

El col·lectiu de dones amb discapacitat és doblement vulnerable als perjudicis sexistes, pateix una doble discriminació: pel fet de ser dona i per tenir una discapacitat. Es tracta del col·lectiu que pateix una taxa d’atur més elevada, salaris inferiors, majors mancances educatives i un risc més elevat de patir abús sexual i físic.

A Catalunya, l’any 2016, vivien un total de 267.924 dones amb discapacitat valorada, un 50,6% de les persones amb discapacitat. En edat activa, de 16 a 64 anys, viuen a Catalunya 129.981 dones amb discapacitat reconeguda, de les quals 15.602 són dones amb discapacitat intel·lectual. Les dades demostren que les dones amb discapacitat intel·lectual en edat de treballar s’enfronten a una situació de doble discriminació: el 60% de la població femenina està treballant i, en canvi, només el 22,8% de les dones amb discapacitat treballa actualment a Espanya, segons l’informe ODISMET de la Fundació ONCE.

A més, la presència de la dona en el mercat de treball es veu afectada per l’existència d’una important bretxa salarial: segons l’informe ODISMET, la mitjana salarial dels homes amb discapacitat és de 20.502,60€ anuals, davant d’una mitjana salarial entre les dones amb discapacitat de 16.732,40€.

Pel que fa a la violència de gènere, el darrer estudi sobre victimització elaborat per Dincat i la Fundació Vicky Bernadet al 2016, demostra que les xifres de victimització sexual afecten sobretot les dones. Cinc de cada deu dones i dos de cada deu homes han patit algun tipus de victimització sexual: tocaments (29% dones, 12% homes), relacions sexuals no desitjades amb penetració (24,5% dones, 7% homes). En el cas de la victimització electrònica, de cada deu persones entrevistades, dues han patit ciberassetjament o assetjament sexual a través de les xarxes socials. El dret a la sexualitat està molt més reconegut entre els homes amb discapacitat que entre les dones amb discapacitat. Això es materialitza en la desinformació sobre anticoncepció, esterilització forçosa, avortaments coercitius, etc. Esterilitzar sense consentiment és contrari al dret a decidir sobre la pròpia salut, sexualitat i reproducció i és una forma de violència, el qual viola les prescripcions de la Convenció sobre els Drets de les persones amb Discapacitat de la ONU. És també un acte irreversible i reflex d’un model paternalista de societat que nega la capacitat de decisió.