L’SMI i la metàfora de la granota bullida
En un article publicat al Diari de Girona el passat divendres, el director general d’ASPRONIS utilitza la metàfora de la “granota bullida” per reclamar mesures que compensin l’augment de costos salarials als Centres Especials de Treball (CET).
L’increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) és, sobre el paper, una notícia positiva per a la societat. Tanmateix, per als col·lectius amb especials dificultats d’inserció, aquesta mesura pot convertir-se en una arma de doble tall si no s’acompanya de suports institucionals. Així ho ha exposat Francesc Durà, director general de la Fundació ASPRONIS, en la seva darrera columna d’opinió.
La metàfora de la granota bullida
Sota el títol “L’SMI i la granota bullida”, Durà reflexiona sobre com els Centres Especials de Treball d’iniciativa social estan assumint una pressió econòmica creixent que posa en risc la seva viabilitat. La metàfora és clara: si poses una granota en aigua bullent, salta; però si l’aigua s’escalfa a poc a poc, l’animal no percep el perill fins que és massa tard.
“Des de 2015 l’SMI s’ha incrementat un 88% nominal”, recorda Durà, mentre que els preus han crescut al voltant d’un 33%. Aquest desajust del 45% de cost real sobre els projectes socials obliga a elevar la productivitat a nivells que, sovint, són inassolibles per a persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental sense posar en risc la seva estabilitat.
El paper clau dels CET a Catalunya
L’article posa en valor la funció social de la Llei Lismi (1983), que va permetre crear espais protegits perquè persones rebutjades pel mercat ordinari poguessin ser ciutadans de ple dret gràcies al seu treball. Actualment:
- Unes 10.000 persones amb discapacitat treballen en CET d’iniciativa social a Catalunya.
- Només 1 de cada 5 persones d’aquest col·lectiu té accés al mercat laboral.
Una crida a l’acció
El director d’ASPRONIS adverteix que, si l’administració no reacciona amb mesures compensatòries, el mercat laboral acabarà expulsant els treballadors més febles. “Això seria imperdonable”, sentencia, recordant que els CET no només competeixen en el mercat, sinó que tenen la missió d’oferir els suports necessaris per al desenvolupament vital de les persones.
Des de la Fundació, ens refermem en aquesta anàlisi: calen polítiques que entenguin que la inclusió té un cost que la societat ha d’estar disposada a assumir per evitar que la “temperatura” acabi amb dècades de progrés social.